REDACCIÓ OCTUBRE

REDACCIÓ D’OCTUBRE

MEDICINA, UNA CARRERA IMPOSSIBLE

L’últim curs, a Catalunya, les universitats públiques que compten amb facultat de medicina, van oferir un total de vuit-centes vint-i-tres places, una xifra bastant mediocre tenint en compte la demanda, dos mil sis-cents vint-i-quatre aspirants van escriure medicina a les caselles de preinscripció universitària. És evident, doncs, que les notes de tall per accedir a aquesta llicenciatura estiguin pels núvols, a causa de la forta demanda i la poca oferta, situant-se, aquest any passat en un 8,7 a la Universitat de Barcelona.

Les notes d’entrada per a medicina, en aquest país, s’estan convertint en un mal de cap per a molts joves amb capacitats i virtuts més que suficients per a poder cursar amb èxit aquesta carrera i dedicar-s’hi. És cert que aquells estudiants que vulguin fer medicina tinguin un nivell acadèmic alt i estiguin preparats, doncs al cap i a la fi, d’ells dependran, possiblement, moltes vides humanes. Tot i així, considero que s’està abusant d’aquest argument per justificar unes notes de tall tan elevades, un argument amb el qual el Govern i les universitats, amb una indiferència extraordinària, s’excusen per tal de no haver de moure’s i buscar una solució.

Tots sabem que la solució radica en l’augment de places per a aquesta llicenciatura. Però, per desgràcia, en aquest país tothom fa esforços per no haver de treballar, ni que sigui per una causa justa; això sí, a l’hora de cobrar, tothom estén la mà.

Mentrestant, enmig de la indiferència del Govern i les Universitats, a Catalunya falten metges. Llavors, s’ha de prendre la solució més fàcil, directa, i barata: contractar-los de l’estranger. Al nostre país estan arribant metges de tots els països de l’Amèrica del Sud, els quals (sense intenció de generalitzar), molts d’ells probablement no tenen la mateixa formació que els que estudien a casa.

Tot i així, aquest és un tema que, com en tot, només lluitaran per canviar-lo els afectats, les queixes dels quals, actualment, cauen en oïdes sordes, i ningú no es preocupa per recolzar. Però dins d’uns anys, quan hom vagi al CAP, i es trobi que més de la meitat de professionals són estrangers, i que el nivell de sanitat pública hagi baixat, llavors potser passarà a ser un problema de tots. Però de moment, com en l’economia, fins que no esclati el sistema, no cal preocupar-se.

Magí Vilaltella Ortiz