ESQUEMES TEMA 1

TEMA 1: LA FONÈTICA

1. FONOLOGIA I FONÈTICA

- La fonologia i la fonètica són dues disciplines complementàries. Però treballen amb distints nivells d’anàlisi i amb objectius i unitats de treball diferenciats:

	FONOLOGIA	FONÈTICA
Anàlisi	Sistema de la llengua	Ús del sistema
Finalitat	Determinar les unitats funcionals del sistema	Estudiar la producció, percepció i estructura física del so
Unitats	Fonemes / /	So [ ]

FONOLOGIA

- La fonologia s’ocupa d’establir els elements funcionals de la llengua (aquells que tenen capacitat distintiva.

- Si oposem dos elements en un parell de mots i s’origina un canvi de sentit, aquestes dues unitats són fonemes de la llengua (els fonemes tenen la capacitat de diferenciar significats).

- El fonema és una unitat del sistema de la llengua perquè es defineix i pren valor en relació i oposició amb altres unitats. Forma part d’un conjunt organitzat a partir d’un seguit de trets.

- Cada llengua té un sistema fonològic propi amb un nombre tancat d’elements distintius (fonemes).

- El fonema es defineix a partir de les característiques següents:

o Abstracta: unitat “ideal”, en el moment que es materialitza apareix el so.

o Mínima: no es pot descompondre en unitats més petites.

o Distintiva: formada per un conjunt de trets distintius.

o Funcional: capacitat de diferenciar significats

o No significativa: ella mateixa no té significat.

FONÈTICA

- La fonètica estudia les condicions de producció, transmissió i percepció del so.

Emissor	Articula el so	Fonètica articulatòria
Canal	Transmet el so	Fonètica acústica
Receptor	Percep el so	Fonètica auditiva

- La fonètica treballa en l’àmbit de la parla i estudia les realitzacions que els parlants fan del sistema fonològic.

- El so és la unitat bàsica de la fonètica i es defineix com a unitat fònica, material, analitzable des d’un punt de vista articulatori, acústic i auditiu.

- Si la fonologia codifica els elements ideals, la fonètica treballa l’actualització del sistema (l’emissió fònica de les unitats i el conjunt de realitzacions possibles que fan els usuaris del model).

- Un al·lòfon és qualsevol realització fonètica d’un fonema. Les variacions de les realitzacions fonètiques d’un mateix fonema depèn de diversos factors:

o Context: segons les condicions que l’envolten, el so experimenta canvis.

o Grups geogràfics: la pertinença a una o altra zona dialectal és motiu de realitzacions fonètiques diferents (els parlants occidentals no neutralitzen en posició àtona, mentre que els orientals sí).

o Característiques individuals: la disposició i el volum dels òrgans articulatoris fan que les emissions dels sons siguin molt diverses segons l’edat, el sexe i les característiques pròpiament individuals.

- La neutralització explica la pèrdua de diferenciació de dos fonemes en un context determinat:

o Els fonemes oclusius /p/ i /b/, /t/ i /d/, /k/ i /g/ s’oposen en la major part de contextos. En canvi, en situació final de mot absoluta perden la diferenciació i tan sols apareix la variant sorda.

2. ELS TRETS SUPRASEGMENTALS

- Els sons no s’emeten aïlladament, s’articulen en cadena formant enunciats. En la cadena fònica apareixen uns elements anomenats “suprasegmentals” perquè actuen en el discurs i tenen valor funcional (pauses, accents i entonació).

- Els sons s’articulen en síl·labes, que s’ajunten en grups fònics (conjunt de síl·labes entre dues pauses) i al seu torn formen tires fòniques. El grup fònic és una unitat d’anàlisi important perquè és on s’esdevenen les possibles variants contextuals.

- Trets suprasegmentals:

o Pauses: possibiliten la respiració i posen de manifest la sintaxi de l’oració.

o Accents: situen la intensitat amb què pronunciem les síl·labes. Tenen valor significatiu perquè permeten diferenciar mots amb significats diferents.

o L’entonació: configura les diverses corbes melòdiques que posen de manifest la intenció del parlant: enunciativa, interrogativa, exclamativa,...

3. SONS VOCÀLICS I SONS CONSONÀNTICS

- Diferències entre sons vocàlics i sons consonàntics:

	SONS VOCÀLICS	SONS CONSONÀNTICS
Mode d’articulació	Sortida lliure de l’aire per la cavitat bucal	Sortida de l’aire amb obstacles per la cavitat bucal
Sonoritat	Sonors	Sords/sonors
Funció sil·làbica	Nucli de síl·laba	Element marginal

4. EL SISTEMA VOCÀLIC

4.1.Contactes vocàlics

- Els contactes vocàlics es produeixen a l’interior de mot o entre mots consecutius.

- A l’interior de mot:

FENOMEN	DEFINICIÓ	EXEMPLES
Diftong	Dues vocals contigües formades per una vocal que fa de nucli i una vocal marginal. Creixents (so marginal, u i, seguit de a,e,), (qua, qüe, io...); i decreixents (ai, ou,...)	Creixents: quantitat, iode Decreixents: mai
Triftong	Tres vocals contigües formades per una vocal sil·làbica precedida i seguida de vocal marginal (creixent+decreixent)	guaitar, sèieu,...
Hiat	Dues vocals contigües que es pronuncien en síl·labes separades	Realitat, suís (aquí trenca el diftong creixent)

* ia formen diftong únicament a principi de mot (iambe) o entre vocals (noia); en els altres casos no en forma (Maria)

- Entre mots consecutius:

o Elisió: un dels dos sons desapareix per contacte.

o Diftongació o sinalefa: es forma diftong entre la vocal que acaba un mot i la que en comença un altre.

o Hiat: pronúncia de les dues vocals contigües en dues síl·labes diferents.

FENOMEN	CONTEXT	EXEMPLES
Elisió	vocal tònica+vocal àtona vocal àtona+vocal tònica dues vocals àtones iguals vocal àtona+vocal àtona neutra (la vocal neutra cau)	fa el dotze anys mira el si el, porto el
Diftongació o sinalefa	vocal tònica+i, u àtones i,u àtones+vocal tònica i, u àtones+i, u àtones	fa una hi és mai ho
Hiat	Vocal tònica+vocal tònica	té ànima fa ombra

*les vocals neutres són la a i la e àtones

5. EL SISTEMA CONSONÀNTIC

5.1.CONTACTES CONSONÀNTICS

- En la cadena fònica els sons es troben en contacte i aquest fet provoca l’aparició de fenòmens fonètics.

- Els canvis es produeixen per diversos motius:

o Perquè un so deixa de pronunciar-se: emmudiment

o Perquè un fonema es realitza amb variants segons el context

o Perquè un so s’assimila, és a dir, es fa similar o igual al so que el segueix (assimilació). Qui influeix, qui governa el canvi, és el so que segueix. L’assimilació pot ser:

§ Parcial: el so perd un tret i s’adapta al tret del so següent.

§ Total: el so perd tots els trets que el defineixen i adquireix tots els del so següent.

Canvis en la sonoritat

- Aquests canvis afecten els sons oclusius, fricatius i africats perquè són els que s’organitzen en parelles.

o Ensordiment: un so sonor esdevé sord.

o Sonorització: un so sord esdevé sonor.

- A fi de mot

o Les consonants oclusives sonores [b], [d] i [g] perden la sonoritat en posició final absoluta, i esdevenen sordes ([p], [t] i [k]).

o Les consonants fricatives i africades, en posició final, també perden la sonoritat i esdevenen sordes.

- Entre mots consecutius

so consonàntic (final de mot) + so consonàntic (principi de mot)

o Les consonants oclusives, fricatives i africades esdevenen sordes o sonores segons la característica del so que les segueix (el so que segueix governa el canvi).

§ Ensordiment: una consonant sonora seguida de consonant sorda esdevé sorda.

§ Sonorització: una consonant sorda seguida de consonant sonora esdevé sonora.

so consonàntic (final de mot) + so vocàlic (inici de mot)

o Oclusives: les vocals ensordeixen les oclusives sonores.

o Fricatives i africades: les vocals sonoritzen les fricatives i africades sordes

- Enmig de mot:

A l’interior de mot es produeix també sonorització. La característica del so que segueix influeix en el so de davant. Sempre trobem en contacte dues consonants sordes o sonores.

Canvis en el punt d’articulació

- El so nasal [n] assimila el punt d’articulació del so que el segueix tant a l’interior de mot com entre mots consecutius ([n] esdevé bilabial si el segueix un so bilabial, labiodental si el segueix un so labiodental,...). En cada cas es transcriu diferent.

DAVANT DE	S’ARTICULA	EXEMPLES
bilabials ([p], [b], [m])	[m]	canvi [m]
dentals ([t], [d])	[n̪]	cantar [n̪]
palatals ([ʎ], [∫], [ʒ], [ɲ])	[ɲ]	penjar [ɲ]
velars ([k], [g])	[ŋ]	congost [ŋ]
labiodentals ([f], [v])	[ɱ]	ínfim [ɱ], càmfora [ ɱ]

[n]

[m] i [n]

- El so lateral [l], sempre que va seguit d’una consonant, assimila el punt d’articulació de la consonant que el segueix (a l’interior de mots i entre mots):

o Dentalització: es realitza [l̪] davant de consonant dental ([t], [d]) (el teu: [l̪])

o Palatalització: es realitza [ʎ] davant de consonant palatal ([ʒ], [∫], [ʎ], [ɲ]) (àlgebra: [l̪])

o Velarització: es realitza [ł] davant de consonant velar ([k], [g]) o en posició de final absolut de mot (pal: [ł])

Canvis en el mode d’articulació

- Les consonants oclusives sonores [b], [d], [g] perden el mode d’articulació oclusiu i es realitzen aproximants en un conjunt de contextos:

- [b], [d] i [g] es realitzen oclusives en principi absolut de mot, darrere nasal o darrere oclusiva.

Principi de mot	[b], [d], [g]	Boda [b]
Nasal +	[b], [d], [g]	Imbècil [b]
Oclusiva +	[b], [d], [g]	Cabdal [b]

- [b], [d], [g] es realitzen aproximants entre vocals i darrere de fricativa i africada (tant a l’interior de mots com entre mots consecutius).

Entre vocals	[β], [ð], [ɣ]	Rebia [β], una dita [ð]
Fricativa +	[β], [ð], [ɣ]	Baf bullent [β]
Africada +	[β], [ð], [ɣ]	Faig gana [ɣ]

Emmudiment i sensibilització

- L’emmudiment explica el fenomen pel qual un so deixa de realitzar-se fonèticament en un context determinat:

o les oclusives p i b precedides de m

o les oclusives d i t precedides de n i l

o les vibrants en posició final

o La r del verb prendre i compostos

o Per contacte amb sons idèntics o amb sons amb el punt d’articulació molt pròxim (els somnis, els xinesos, les rodes)

- La sensibilització fa referència al fenomen pel qual sons que normalment no es pronuncien , en determinats contextos, tornen a aparèixer:

o infinitius i gerundis seguits de pronom feble (fent-ho)

o Sant + vocal

o amb + vocal

o vint + i

Geminació

- Pronúncia doblada de consonants. Es produeix quan:

o és etimològica: connexió, col·laborar

o afecta els grups -bl- i -bg- precedits de vocal tònica (doble [bb])

o es produeix per assimilació total d’un so a les característiques del so que el segueix. Afecta la t i la d en: futbol, ètnic, submarí, ametlla, atlàntic.