TEMA 3, EL LÈXIC
1. LA FORMACIÓ DE MOTS
- La llengua té molts i diversos usos socials.
- No és estàtica, sinó que varia per adaptar-se als canvis de la societat.
- La creació de noves paraules es regeix pel principi d’economia: no s’inventa un mot nou per denominar cada nova representació, sinó que generalment es recorre a expressions que ja existeixen en la llengua, modificant-ne el sentit, o que provenen d’altres llengües.
- Recursos lingüístics interns: serveixen per crear nous mots a partir dels que ja existeixen en la llengua.
o Composició: lexema + lexema (ferrocarril)
o Sintagmació: combinació sintàctica (clau anglesa)
o Fraseologia: combinació oracional (Pel maig, cada dia un raig)
o Habilitació o (recategorització): canvi de categoria
o Truncació: abreujament d’un mot (Pep)
o Onomatopeies i duplicació (ziga zaga)
o Derivació: lexema + morfemes derivatius (besavi, arbreda)
- Recursos lingüístics externs: es basen en la incorporació de mots que pertanyen a altres llengües
o Manlleu: mot que s’agafa/incorpora d’una altra llengua.
2. LA DERIVACIÓ
- Consisteix a afegir un morfema derivatiu (afix) a un radical o lexema. Els afixos es classifiquen en:
o Prefixos: se situen abans del lexema (desigual)
o Infixos: se situen entre el lexema i el sufix (assolellar)
o Sufixos: se situen darrere del lexema (arbreda)
2.1. Els prefixos
- Es classifiquen seguint tres criteris:
o Fonològic: segons la tonicitat són àtons o tònics:
§ Àtons: amuntegar, besavi (àtons vol dir que el prefix sol no té tonicitat).
§ Tònics: contradictori, infraroig (tònics vol dir que el prefix sol, sí te tonicitat, sona com una paraula).
o Morfosintàctic: prefixos que poden recategoritzar el sistema; és a dir, assignar-li una nova categoria gramatical (consell, aconsellar, de nom a verb).
L’adjunció dels prefixos a- i en- pot provocar canvis sintàctics i semàntics.
§ Canvi sintàctic: jeure (verb intransitiu), ajeure (verb transitiu)
§ Canvi semàntic: raonar significa fer ús de la raó, enraonar significa parlar.
o Semàntic: segons el seu significat, els prefixos indiquen la situació en el temps i en l’espai, la jerarquia en una escala, el grau o la quantificació,...
Remarques:
- El lexema aporta el significat del mot (cap)
- Els morfemes flexius afegeixen un significat gramatical (caps)
- Els morfemes derivatius afegeixen un significat lèxic i permeten crear noves paraules (cabota)
2.2. Els infixos
- Formen una llista tancada i afegeixen pocs matisos de significat. De vegades serveixen per diferenciar significats (ferr-er, que treballa el ferro/ferr-et-er, que té una botiga on es ven ferro)
2.3. Els sufixos
- Expressen, a més d’un significat, una categoria gramatical (nom, adjectiu,...); poden formar noms, adjectius, verbs i adverbis a partir de radicals nominals, adjectivals, verbals i adverbials.
o Formació de noms (nominalització): trist (lexema adjectiu), tristor (nom derivat)
o Formació d’adjectius (adjectivació): aclaparar (lexema verb), aclaparador (adjectiu derivat)
o Formació de verbs (verbalització): plorar (lexema verb), ploriquejar (verb derivat)
o Formació d’adverbis (adverbialització): nerviós (lexema adjectiu), nerviosament (adverbi derivat)
Remarques:
En rebre un sufix, alguns lexemes poden experimentar canvis fonològics, fonètics o ortogràfics:
- Desplaçament de la tonicitat: pèl, pelut
- Canvi de la u per la v: nou, novetat
- Sonorització: groc, grogor
- Desafricació: roig, rogenc
- Addició d’elements: pa, panet
- Alternances ortogràfiques: plaça, placeta
La formació de noms
Noms derivats de noms
- En la formació de noms a partir de radicals nominals (noms), dos tipus de processos:
o Derivació amb sufixos valoratius: no forma noves unitats lèxiques (no significat nou); els sufixos simplement afegeixen una propietat relativa a la dimensió (gran o petit) o valorativa. No es consideren mots nous. (peuàs, cotxarro,...)
- La formació d’adjectius a partir de radicals nominals no comporta variació semàntica (no significat nou): els derivats tendeixen a manifestar la qualitat del radical adjectiu (pobresa, alegria). Són noms abstractes, per tant. (per radical adjectiu es refereix a l’adjectiu lexema a partir del qual es forma el nom derivat)
Noms derivats de verbs
- Els noms derivats de radicals verbals solen tenir un significat relacionat amb el resultat de l’acció verbal (alliberament: acció i efecte d’alliberar) o l’agent que la realitza (cantaire: persona que canta).
Remarques:
- Un cas especial de derivació és l’anomenada derivació zero (o derivats regressius, o nom postverbal), que consisteix a formar un nou mot sense adjuntar-li cap sufix.
La formació d’adjectius
- Els adjectius formats a partir de noms, verbs i adjectius mantenen una relació semàntica amb el radical de què provenen (mateix significat, gairebé, de la paraula de què provenen); simplement, afegeixen matisos de significat.
- Adjectius derivats de noms:
- Adjectius derivats d’adjectius:
- Adjectius derivats de verbs:
La formació de verbs
- Verbs derivats de noms
El sufix que s’incorpora als verbs derivats de noms indica, amb petites variants, “posar en acció” allò que expressa el radical (fulla, esfullar) (mareig, marejar)
- Verbs derivats d’adjectius
Els erbs derivats d’adjectius també indiquen “posar en acció” la qualitat que expressa el radical (alegre, alegrar)
- Verbs derivats de verbs
Els verbs derivats de verbs pertanyen tots a la primera conjugació i solen presentar un infix entre el lexema i el sufix. El significat que incorporen a la nova unitat té a veure amb la intensitat i amb la valoració (menjotejar, vol dir menjar amb poca intensitat)
Remarques:
- Verbs parasintètics: prenen alhora un prefix i un sufix (tou, es-tov-ar) (bony, a-bony-egar)
3. LA LEXICALITZACIÓ
- Explica tots aquells processos de formació de mots que parteixen d’unitats existents a la llengua.
3.1. Composició
- Procediment de formació de mots a partir de la unió de dos lexemes. El mot resultant constitueix una unitat de significat i alhora una unitat morfosintàctica.
- Segons la categoria gramatical que resulta de la unió dels dos lexemes, els mots compostos es classifiquen en nominals, adjectivals i verbals.
o Nominals: V + N, N + Adj./ Adj. + N, N + N
o Adjectivals: N + Adj., Adj. + Adj.
o Verbals: N + V, Adj./ Adv. + V
Remarques:
- Ús del guionet; els compostos s’escriuen amb guionet en els casos següents:
o Quan el primer element acaba amb vocal i el segon comença amb r-, s- o x- (cerca-raons)
o Quan l’encontre de grafies pot provocar lectures errònies (pèl-llarg)
o Quan el primer element té accent gràfic (mà-llarg)
o Quan el primer element és un punt cardinal (nord-est)
No hay comentarios:
Publicar un comentario