DICTAT 3

La postura de l'Ajuntament és clara. Els musulmans hauran de respectar l'aforament de la mesquita del carrer del Nord si decideixen continuar les seves pregàries allà. Pel que fa a l'oració dels divendres, la més multitudinària, l'ajuntament no els cedirà cap espai especial com van demanar, ja que no ho fan amb cap altra religió. Ros va deixar clar que l'únic que seguirà fent la Paeria és cedir-los un espai més gran per a celebracions especials com ara el Ramadà, com ha estat fent fins ara.

DICTAT 2

Les estàtues humanes de la Rambla estan en guerra. Lluiten cada dia per ocupar un bon lloc en un espai reduït que acull una multiplicitat enorme d'usos, i a més ara els artistes de carrer que hi treballen des de fa molts anys denuncien l'assetjament a què els sotmet des del 2007 un grup organitzat de romanesos. La situació ha portat Ciutat Vella a posar fi al conflicte regulant l'última activitat espontània permesa al carrer.

REDACCIÓ DESEMBRE

REDACCIÓ DE CATALÀ DESEMBRE

DESCRIPCIÓ

Barack Hussein Obama és un personatge del qual se n’ha parlat molt aquest any passat en tots els mitjans de comunicació, després d’haver guanyat les eleccions a la presidència dels Estats Units, i d’haver-se convertit en el quaranta-quatrè cap d’Estat i de Govern d’aquest país.

Aquest senyor va néixer a Honolulu el 4 d’agost de 1961, i té la peculiaritat de ser afroamericà, fet que l’ha convertit en el primer president dels Estats Units de raça negra. Tot i així, abans de convertir-se en el que és ara, a Barack Obama el precedeix una importat carrera tant en els estudis com en la política. Es va graduar per la Universitat de Columbia i la prestigiosa Escola de Dret de la Universitat de Harvard. Posteriorment, va anar pujant graons en la política per arribar al més alt, com és costum en aquesta professió. Primer va ser Senador d’Illinois, més tard es va convertir en membre del Senat de Nord Amèrica, i per últim, en president. Cal esmentar que, durant tota a seva trajectòria política ha representat i ha estat fidel al Partit Demòcrata.

Aquest senyor té un caràcter especial, una forma de ser i una manera de pensar i d’actuar que li han permès desbancar a les últimes eleccions al Partit Republicà dels totpoderosos Bush, al capdavant del qual hi havia el candidat John Mcain. És una persona de masses, que diuen. Amb una gran capacitat d’oratòria ha aconseguit captivar un país, tot i el gran impediment que el seu color de pell representava per arribar a la presidència. Al llarg de la seva carrera política ha estat caracteritzat per defensar la Terra contra el sobreescalfament, denunciar el terrorisme nuclear i les guerra d’Iraq i d’Afganistan; entre d’altres. El seu eslògan durant tota la campanya electoral va ser el de “Yes, we can” (Sí, podem). Amb aquesta frase, el president es referia a que és possible fer un canvi en els Estats Units. Després de la presidència del Partit Republicà, liderat per George W. Bush, el país ha quedat anímicament i econòmicament arruïnat. La seva política desastrosa, igual que la del seu pare, ha portat els Estats Units a dues guerres, la d’Iraq i la d’Afganistan, a no voler signar tractats que protegissin la Terra de la contaminació (Tractat de Kyoto), i a una política econòmica desastrosa que ha acabat afectant a tot el món.

Obama és vist per molts, com l’esperança del canvi. El passat 9 d’octubre va rebre el Premi Nobel de la Pau, que mostra el recolzament per part de l’Europa Occidental. A partir d’ara, li toca a ell demostrar que és possible.

Magí Vilaltella Ortiz

2n Batxillerat

ESQUEMES TEMA 3

TEMA 3, EL LÈXIC

1. LA FORMACIÓ DE MOTS

- La llengua té molts i diversos usos socials.

- No és estàtica, sinó que varia per adaptar-se als canvis de la societat.

- La creació de noves paraules es regeix pel principi d’economia: no s’inventa un mot nou per denominar cada nova representació, sinó que generalment es recorre a expressions que ja existeixen en la llengua, modificant-ne el sentit, o que provenen d’altres llengües.

- Recursos lingüístics interns: serveixen per crear nous mots a partir dels que ja existeixen en la llengua.

o Composició: lexema + lexema (ferrocarril)

o Sintagmació: combinació sintàctica (clau anglesa)

o Fraseologia: combinació oracional (Pel maig, cada dia un raig)

o Habilitació o (recategorització): canvi de categoria

o Truncació: abreujament d’un mot (Pep)

o Onomatopeies i duplicació (ziga zaga)

o Derivació: lexema + morfemes derivatius (besavi, arbreda)

- Recursos lingüístics externs: es basen en la incorporació de mots que pertanyen a altres llengües

o Manlleu: mot que s’agafa/incorpora d’una altra llengua.

2. LA DERIVACIÓ

- Consisteix a afegir un morfema derivatiu (afix) a un radical o lexema. Els afixos es classifiquen en:

o Prefixos: se situen abans del lexema (desigual)

o Infixos: se situen entre el lexema i el sufix (assolellar)

o Sufixos: se situen darrere del lexema (arbreda)

2.1. Els prefixos

- Es classifiquen seguint tres criteris:

o Fonològic: segons la tonicitat són àtons o tònics:

§ Àtons: amuntegar, besavi (àtons vol dir que el prefix sol no té tonicitat).

§ Tònics: contradictori, infraroig (tònics vol dir que el prefix sol, sí te tonicitat, sona com una paraula).

o Morfosintàctic: prefixos que poden recategoritzar el sistema; és a dir, assignar-li una nova categoria gramatical (consell, aconsellar, de nom a verb).

L’adjunció dels prefixos a- i en- pot provocar canvis sintàctics i semàntics.

§ Canvi sintàctic: jeure (verb intransitiu), ajeure (verb transitiu)

§ Canvi semàntic: raonar significa fer ús de la raó, enraonar significa parlar.

o Semàntic: segons el seu significat, els prefixos indiquen la situació en el temps i en l’espai, la jerarquia en una escala, el grau o la quantificació,...

Remarques:

- El lexema aporta el significat del mot (cap)

- Els morfemes flexius afegeixen un significat gramatical (caps)

- Els morfemes derivatius afegeixen un significat lèxic i permeten crear noves paraules (cabota)

2.2. Els infixos

- Formen una llista tancada i afegeixen pocs matisos de significat. De vegades serveixen per diferenciar significats (ferr-er, que treballa el ferro/ferr-et-er, que té una botiga on es ven ferro)

2.3. Els sufixos

- Expressen, a més d’un significat, una categoria gramatical (nom, adjectiu,...); poden formar noms, adjectius, verbs i adverbis a partir de radicals nominals, adjectivals, verbals i adverbials.

o Formació de noms (nominalització): trist (lexema adjectiu), tristor (nom derivat)

o Formació d’adjectius (adjectivació): aclaparar (lexema verb), aclaparador (adjectiu derivat)

o Formació de verbs (verbalització): plorar (lexema verb), ploriquejar (verb derivat)

o Formació d’adverbis (adverbialització): nerviós (lexema adjectiu), nerviosament (adverbi derivat)

Remarques:

En rebre un sufix, alguns lexemes poden experimentar canvis fonològics, fonètics o ortogràfics:

- Desplaçament de la tonicitat: pèl, pelut

- Canvi de la u per la v: nou, novetat

- Sonorització: groc, grogor

- Desafricació: roig, rogenc

- Addició d’elements: pa, panet

- Alternances ortogràfiques: plaça, placeta

La formació de noms

Noms derivats de noms

- En la formació de noms a partir de radicals nominals (noms), dos tipus de processos:

o Derivació amb sufixos valoratius: no forma noves unitats lèxiques (no significat nou); els sufixos simplement afegeixen una propietat relativa a la dimensió (gran o petit) o valorativa. No es consideren mots nous. (peuàs, cotxarro,...)

o Derivació amb altres tipus de sufix: forma noves unitats amb nous significats. Es consideren mots nous. (galliner, budisme,...)

Noms derivats d’adjectius

- La formació d’adjectius a partir de radicals nominals no comporta variació semàntica (no significat nou): els derivats tendeixen a manifestar la qualitat del radical adjectiu (pobresa, alegria). Són noms abstractes, per tant. (per radical adjectiu es refereix a l’adjectiu lexema a partir del qual es forma el nom derivat)

Noms derivats de verbs

- Els noms derivats de radicals verbals solen tenir un significat relacionat amb el resultat de l’acció verbal (alliberament: acció i efecte d’alliberar) o l’agent que la realitza (cantaire: persona que canta).

Remarques:

- Un cas especial de derivació és l’anomenada derivació zero (o derivats regressius, o nom postverbal), que consisteix a formar un nou mot sense adjuntar-li cap sufix.

La formació d’adjectius

- Els adjectius formats a partir de noms, verbs i adjectius mantenen una relació semàntica amb el radical de què provenen (mateix significat, gairebé, de la paraula de què provenen); simplement, afegeixen matisos de significat.

- Adjectius derivats de noms:

- Adjectius derivats d’adjectius:

- Adjectius derivats de verbs:

La formació de verbs

- Verbs derivats de noms

El sufix que s’incorpora als verbs derivats de noms indica, amb petites variants, “posar en acció” allò que expressa el radical (fulla, esfullar) (mareig, marejar)

- Verbs derivats d’adjectius

Els erbs derivats d’adjectius també indiquen “posar en acció” la qualitat que expressa el radical (alegre, alegrar)

- Verbs derivats de verbs

Els verbs derivats de verbs pertanyen tots a la primera conjugació i solen presentar un infix entre el lexema i el sufix. El significat que incorporen a la nova unitat té a veure amb la intensitat i amb la valoració (menjotejar, vol dir menjar amb poca intensitat)

Remarques:

- Verbs parasintètics: prenen alhora un prefix i un sufix (tou, es-tov-ar) (bony, a-bony-egar)

3. LA LEXICALITZACIÓ

- Explica tots aquells processos de formació de mots que parteixen d’unitats existents a la llengua.

3.1. Composició

- Procediment de formació de mots a partir de la unió de dos lexemes. El mot resultant constitueix una unitat de significat i alhora una unitat morfosintàctica.

- Segons la categoria gramatical que resulta de la unió dels dos lexemes, els mots compostos es classifiquen en nominals, adjectivals i verbals.

o Nominals: V + N, N + Adj./ Adj. + N, N + N

o Adjectivals: N + Adj., Adj. + Adj.

o Verbals: N + V, Adj./ Adv. + V

Remarques:

- Ús del guionet; els compostos s’escriuen amb guionet en els casos següents:

o Quan el primer element acaba amb vocal i el segon comença amb r-, s- o x- (cerca-raons)

o Quan l’encontre de grafies pot provocar lectures errònies (pèl-llarg)

o Quan el primer element té accent gràfic (mà-llarg)

o Quan el primer element és un punt cardinal (nord-est)