REDACCIÓ GENER

ASSAIG

Sempre els Estats Units, i què?

La setmana passada, un terratrèmol de set coma cinc graus va tenir lloc en una de les illes del Carib, i un país en concret, Haití, va quedar completament devastat. El sisme va afectar especialment a la capital del país (Puerto Príncipe); i entre tot, es calcula que ha causat la mort, aproximadament, d’unes dues-centes mil persones.

Evidentment, al trobar-se molts dels organismes importants de l’Estat concentrats a la capital, la majoria han quedat destruïts (ministeris, palau presidencial, parlament, etc.) així com les ambaixades d’altres països, la seu de l’ONU en aquesta regió,... La capital es troba submergida en un caos total fruit de la desorganització que es viu: no hi ha hospitals, hi ha pillatge, no hi ha policia, no hi ha vivendes, i el pitjor de tot, no hi ha un Estat que pugui controlar tot això. Davant d’aquesta situació, un cop més, han intervingut els Estats Units d’Amèrica.

Fa escassament tres dies, aquest país va enviar quinze mil soldats a la zona i va anunciar que es faria càrrec del país fins que estigués tot sota control. I van començar a sorgir les queixes. França, per exemple, va criticar a Nord Amèrica d’estar aprofitant-se de la situació per a prendre el control del país; el president de Nicaragua, més o menys va venir a dir el mateix. Però jo em pregunto, si no ho fa els EEUU, qui ho farà? Dubto molt que el president Sarkozy, o que el trio comunista sud-americà format pel Daniel Ortega, l’Hugo Chávez i els germans Castro, estiguin disposats a gastar-se els diners en afers humanitaris com aquest. Però això sí, criticar ho fan molt bé.

Durant aquesta setmana posterior a la catàstrofe, molts països, organitzacions, fundacions, famosos, etc., han estat donant ajudes econòmiques a Haití, i fins i tot s’han mobilitzat fins allí molts dispositius d’ajuda i de primers auxilis. Però, qui gestiona tot això si cap organisme nacional no ho pot fer? La solució, en situacions com aquestes, és que un país amb potencial i amb decisió prengui el control. O és que potser els militars de l’ONU, que només tenen permès d’utilitzar les armes situacions extremes, seran capaços de posar ordre en un país en què el pillatge s’està convertint en un esport nacional?

Les preguntes gairebé es responen per si mateixes. Però anem al passat i vegem quin ha estat el resultat quan, en situacions semblants a aquesta, els Estats Units han intervingut. Una de les més recordades intervencions de “salvament” a Europa és la de la Segona Guerra Mundial. El 1944, Europa Occidental estava dominada per feixistes racistes i, tot i que a molts no els agradi aquesta idea, va ser gràcies a l’actuació dels EUA que ens vam poder alliberar dels nazis i va tornar la pau i la democràcia. Conflictes més recents, com els d’Iraq i els d’Afganistan potser no estant transcorrent com es desitjaria, però si pensem per un moment què hagués passat si encara ara governessin els anteriors líders d’aquests països, només sabem que qualsevol cosa és millor que allò.

No estic negant les ànsies d’aquesta nació per controlar el món, ni estic obviant que, segurament, aquestes intervencions comporten a la llarga certs beneficis econòmics per al seu país. L’únic que estic dient és que, com en el passat, la intervenció de Nord Amèrica a Haití portarà bons resultats i que no pot ser criticable ni menyspreada. No pot ser criticable per cap país pel fet que el qui està criticant tampoc no proporciona solucions a curt termini per a un país tan devastat, ni inverteix els diners, ni les vides humanes, que està invertint els EUA. Sembla que s’estan generalitzant crítiques sense fonament vers els EUA pel fet que intervenen en tots els problemes internacionals, però si no ho fan ells, qui ho farà?

Magí Vilaltella Ortiz

2n Batxillerat

Redacció Gener