TEMA 9

pàgina 231 activitats 1, 2, 3, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15

1.- Observa el títol i digues quina figura literària conté. Et sembla lògic que es pugui retrobar allò que encara ha de venir? Quin sentit té doncs, el títol?

És una paradoxa (pot ser una figura literària o una opinió contrària a la comuna).
No és lògic. De vegades, en el futur, ens podem trobar amb quelcom que ja vàrem viure.

2.- Situa el tema i la intenció del text.

Tema: la immigració a Europa. Intenció: Intentar donar una visió del problema i el oferir una via de solució possible.

3.- Digues quin tipus d’organització de les idees presenta el text.

Text problema - solució.

6.- Assenyala el concepte que engloba tots els exemples del primer paràgraf. Quina funció et sembla que fa aquest paràgraf en el conjunt del text?

El record de la història s’ha d’utilitzar per no repetir els errors.

7.- Indica quina és la qüestió que s’analitza en el segon paràgraf.

Tipus de persones que exemplifiquen aquests records.

8.- Explica la primera tasca que planteja l’autor. Què opina l’autor sobre la integració?

Combatre el racisme. Diu que la integració és problemàtica.

10.- Explica la segona tasca que presenta l’autor.

Que s’han de combatre els models socials

11.- Indica quins són els models de conducta que prevalen entre els joves europeus i com els valora l’autor. Quins problemes veu en els diferents intents d’oferir models alternatius?

Tothom vol ser ric.

12.- Digues si et sembla que l’autor aporta solucions definitives a aquest problema. Per què?

Simplement invita a la reflexió.

13.- Analitza si el text és tancat o obert.

Obert, només analitzar la situació perquè la gent hi reflexioni.

14.- Interpreta el sentit d’aquesta frase a partir de l’anàlisi que has fet del text.

"Transformar els errors del passat en oportunitats per l’avui”.

15.- Digues quin és el registre lingüístic que preval en el text.

L'estàndard.

pàgina 235 activitat 2

2.- Analitza aquests anuncis, digues a qui s’adrecen, de quin tema tracten, quina finalitat persegueixen, quins arguments posen de manifest i quins valors transmeten. Digues quins anuncis publicitaris operen amb l’emotivitat o amb la racionalitat i quins presenten un grau de manipulació major.

1.- Joves/ cotxe/ convèncer/ Gràcies a aquest cotxe podràs obrir-te pas a la vida/ ambició, competència/ emotivitat/ grau de manipulació molt alt

2.- Adults/ arrugues/ convèncer/Gràcies a aquesta crema ja no hauràs de patir més per les arrugues/ joventut/ emotivitat/ grau de manipulació alt

3.- Interessats en la ciència/ ciència/ informar/ Gràcies a aquesta comunitat podrem entendre la ciència/ cultura/ racionalitat/ grau de manipulació molt baix

4.- Adults/ nens argentins pobres/ convèncer/ Gràcies a aquesta aportació un nen deixarà de patir/ solidaritat, generositat/ emotivitat/ grau de manipulació mitjà

pàgina 239 activitat 3

3.- Destria la tesi, els arguments i la conclusió (si n’hi ha) dels textos següents.

Text 1:

- Tesi: La societat de la informació no es pot confondre amb una utòpica societat del coneixement.
- Arguments: La facilitat d’accés a la informació no en pressuposa un ús intel·ligent.

Text 3:

- Tesi: Entre anar al cel i quedar-se a casa, va preferir això darrer.
- Arguments: Tant li fa que tothom en parli bé. Tant li fa que a casa hi hagi goteres. Tant li és que hi hagi privacions.

pàgina 241 activitats 6 i 7

6.- Identifica els arguments o les fal·làcies que presenten aquests textos i digues de quin tipus són.

1. Argument per analogia: Com l’amor, la veritat d’una teoria es demostra en la capacitat que té per superar els problemes.

2. Argument de fet: Està demostrat l’efecte de les emissions de CO2 sobre l’atmosfera. Fal·làcia “Ad verecundiam”: consens generalitzat.

3. Fal·làcia Ad populum”: Parla de tècniques modernes sense especificar-ne l’origen (la font) ni el tipus de mesuratge. La força de la fal·làcia rau en el terme modern, que identifiquem amb precisió.

4. Fal·làcia Ad verecundiam: Cita Marc Aureli i Oscar Wilde.


7.- Indica el tipus d’estructura: deductiva, inductiva... que presenta cada un dels textos següents.

1. circular
2. deductiva
3. contraposada
4. inductiva

pàgina 245 activitat 11

11. Indica la funció dels connectors destacats (com relacionen els enunciats o com fan progressar el text).

1. naturalment (coorientats/ assentiment), per tant (conclusiu)

2. ja que (coorientats/ justificació), també (coorientats/ assentiment), per exemple (coorientats/ reforçament), però (antiorientats/ objecció), per tant (reforçament),ara per ara (objecció), pel que fa (reforçament), pel que fa a (reforçament), no obstant això (objecció), en canvi (objecció).

3. però (objecció), per exemple (reforçament), però (objecció), perquè (prova), en canvi (objecció), com si (objecció).

pàgina 249 activitat 13

13.- Indica quin tipus de recurs s’usa en cada cas.

1. Paral·lelisme (repetició d’estructures: perquè guanya, perquè el/la, i perquè).

2. lèxic connotatiu (adjectius positius: insubstituïble, convenientment, intel·ligència, impecable), repetició (un testimoni).

3. De modalitat. També semàntic (ús de cometes), metàfora (sembrat de cadàvers), interrogació retòrica (quants nens hauran de morir entre mandíbules de gossos?).

4. Antítesi, comparació (les accions supèrflues... com l’escuma), metàfora (boca del remolí)e. metàfora (fustiga, plou sobre mullat)f. ironia (tot el text), repetició (éssers, meitat, vulgars), metàfora (vehicles màgics).

ACTIVITATS TEMA 2

pàgina 35, activitats 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 11 i 12

1.- Assenyala quin tipus de títol presenta el text.

- Temàtic.

2.- Indica el tema del text i expressa'l de manera precisa.

- La importància de l'espai públic europeu per a la revalorització actual de l'espai.

3.- Digues quina intenció té l'autor.

- Fer-nos reflexionar sobre l'espai públic.

4.- Indica l'estructura del text.

- Inductiva (del particular al general).

5.- Digues quin d'aquests tipus d'organització de les idees segueix el desenvolupament. Raona la resposta.

- Seqüència històrica: Comença als inicis i ens porta a l'actualitat.

6.- Resumeix la idea principal del primer paràgraf i digues quina funció té en el desenvolupament del text tot responent aquestes preguntes.

- Al llarg de la història, l'espai públic de les ciutats europees ha estat un factor positiu.

a)Sí
b) Sí
c) Sí

7.- Explica la relació que manté el primer paràgraf amb el segon i el tercer. Com s'alternen els conceptes i els exemples?

- El primer ens situa en un tema concret (l'espai públic europeu). El segon paràgraf, ens exemplifica el tema per mitjà de models de l'edat medieval i moderna. I el tercer paràgraf desenvolupa el tema afegint-ne informació.

11.- Explica el sentit del títol

- Situar-nos en el tema i en l'espai de l'article.

12.- Defineix els conceptes següents.

- espai aglutinador: lloc on es reuneixen gran quantitat d'activitats i de persones.

- espai simbòlic: lloc especial pel que sigui, reconegut per un grup de gent (representa un sentiment de la societat)

- caràcter plurifuncional: lloc amb diverses funcions.

- sostenibilitat de les ciutats: equilibri entre el progrés de les ciutats i l'ecologia.

pàgina 41, activitats 4, 5 i 6

4.- Subratlla la clàusula substantiva i indica’n la funció.

a) S’arrisquen que els expulsin de l’associació. (CR)
b) No sempre és fàcil combatre la peresa. (Subjecte)
c) Va preguntar si podien fer la feina plegats. (CD)
d) Els caçadors desitjaven que l’època de veda finalitzés aviat. (CD)
e) M’agradaria que el viatge programat fos un èxit. (subjecte)
f) No s’adona que la pell també registra el pas del temps. (CR)

5.- Subratlla la clàusula substantiva i indica’n la funció.

a) En Joan és qui t’ha traït. (Atribut)
b) Tinc el pressentiment que el partit acabarà amb un empat. (CN)
c) La solució és preparar-se l’examen amb uns dies d'antelació. (Atribut)
d) Els pares van estar molt contents que els preparéssim una festa sorpresa. (CAdj)
e) Estic segur de guanyar les oposicions. (CAdj)
f) La sensació que tots érem una família va durar poc. (CN)

6.- Subratlla les clàusules substantives i assenyala’n la funció.

Subjecte / CD
a) Li va prometre que aniria a la sessió inaugural. (CD)
b) En aquests temps és difícil de fer-se entendre. (Subjecte)
c) No és convenient que presentis el teu amic als pares. (Subjecte)
e) Li interessa molt que li organitzem una cita amb el director general. (Subjecte)
f) Davant de tots els assistents vam exposar que no teníem dret a vot. (CD)

CD / CR
a) Li va suggerir de tornar a sortir amb ell. (CD)
b) No s’acostuma que el prenguin per l’escarràs de l’empresa. (CR)
c) S’arrisca que tot li vagi de mal en borràs. (CR)
d) Ens va prometre de dur-nos al cinema dimarts. (CD)
e) S’abstindrà de votar a les properes eleccions. (CR)

CN / CR
a) Té la confiança que l’ascendiran el mes vinent. (CN) / Confia que l’ascendiran el mes vinent. (CR)
b) S’interessa que organitzem un bon fi de curs. (CR) / Té interès que organitzem un bon fi de curs. (CN)
c) S’acostuma que el tractin bé. (CR) / Té el costum de tractar-nos bé. (CN)
d) Té la disposició d’entrar en combat. (CN) / Es disposa a entrar en combat. (CR)
e) Es penedeix del que ha dit. (CR) / L’atreviment que té és fora de lloc. (CN)

CN / CAdj
a) Té la certesa que els seus amics l’ajudaran. (CN)
b) Estava content que li apugessin el sou. (CAdj)
c) El meu fill és capaç de fer la prova de resistència. (CAdj)
d) La confiança de ser els vencedors provocà que juguessin malament. (CN)
e) El treball i l’estudi són difícils de compaginar. (CAdj)

CAdj / Subjecte
a) És fàcil que perdem les eleccions. (Subjecte)
b) Estic encantat de presentar-me com a delegat. (CAdj)
c) És important que t’assegurin a la feina. (Subjecte)
d) Estem segurs que aconseguirem els nostres propòsits. (CAdj)
e) Convé que avaluem les conseqüències dels desastres naturals. (Subjecte)

pàgina 43, activitats 11 i 13

11.- Subratlla les clàusules substantives interrogatives i indica la naturalesa del nexe(pronom, conjunció, determinant).

a) Parla, parla i no sap què diu. (Pronom)
b) Pregunta-li si vindrà al funeral del veí. (Conjunció)
c) M’has de dir quants nois convidaràs a la festa. (Determinant)
d) Li va demanar qui assistiria a l’acte. (Pronom)
e) Pregunta-li què vol per sopar. (Pronom)

13.- Pronominalitza els elements subratllats. Fixa’t en la funció.

a) Va dir-li-ho.
b) Els ho recomanava.
c) Fes-ho.
d) S’hi va acostumar.
e) Se’n penedí.
f) Hi renuncià.
g) Els ho explica.
h) S’hi exposà.

pàgina 47, activitats 16 i 17

16.- Destria les clàusules adjectives especificatives de les explicatives.

a) especificativa

b) explicativa

c) explicativa

d) explicativa

e) especificativa

f) especificativa

g) explicativa

17.- Subratlla l’oració adjectiva, indica a qui complementa i quina funció realitza. Després, assenyala el pronom relatiu, indica’n l’antecedent, i digues la funció que fa dins la clàusula.

a) L’escrit que hem redactat tots plegats està molt ben documentat. (CD)
b) Els dies que hem passat a la vora del mar són inoblidables. (CD)
c) La taula on escric és massa baixa. (CCLloc)
d) Hem negociat un contracte algunes clàusules del qual no s’ajusten a la normativa legal. (CN)
e) El minyó a qui vas donar aquell present viu amb els seus oncles. (CI)
f) El deute que vam contraure ens té lligats de peus i mans. (CD)
g) El càrrec al qual vas renunciar presentava grans avantatges econòmics. (CR)
h) No tenen cap referència de la persona a qui han contractat. (CD)
i) El poble on he viscut la meva infantesa és ple de ginesta florida. (CCLloc)
j) El jersei que t’has comprat no et durarà pas gaire. (CD)
k) El canvi del qual tothom parla tant no es produirà fins l’estiu. (CR)
l) El conte de pirates que hem escrit sembla original de debò. (CD)
m) El recipient on llencem la brossa està ben atrotinat. (CCLloc)
n) Les malalties que necessiten més dotacions econòmiques són la sida i el càncer. (subjecte)
o) Els concursants a qui van lliurar les medalles s’han preparat físicament durant tot l’estiu. (CI)
p) L’any que vas néixer va esclatar la Segona Guerra Mundial. (CCTemps)
q) El teatre el nom del qual és d’un escriptor famós obrirà les portes al mes de maig. (CN)
r) El noi en qui pensa la teva germana és un tronera. (CR)
s) El moment històric que reflecteix la novel·la és apassionant. (CD)

pàgina 49, activitats 22 i 26

22.- Fixa’t que totes les clàusules inserides de les oracions següents fan la funció de CN; ara bé, unes són adjectives i les altres substantives. Destria-les.

a) Tenia el neguit que no superéssim les proves. (substantiva)
b) El neguit que té és infundat. (adjectiva)
c) La preocupació que compartim és una bona quimera. (adjectiva)
d) No comparteixo la preocupació que tothom hagi de repetir curs. (substantiva)
e) La situació que tothom hagi de sortir de les aules a la mateixa hora és insostenible. (substantiva)
f) L’esperança que guia la nostra feina és la desqualificació de la intolerància. (adjectiva)
g) Tenim l’esperança que la intolerància sigui desqualificada en tots els tribunals europeus. (substantiva)
h) El cas que hi hagi persones aforades en aquesta inculpació és alarmant. (substantiva)
i) El cas que porta el tribunal suprem afecta persones aforades. (adjectiva)

26.- Subratlla les clàusules substantives de relatiu i indica la funció de l’oració.

a) El que diu és prou assenyat. (subjecte)
b) No expliquis el que hem fet avui. (CD)
c) Ho tornarà a qui li ho va deixar. (CI)
d)No et refiïs de qui no coneixes. (CR)
e) Tothom qui tingui gana ha de seure ràpidament. (subjecte)
f) Va recordar el que havíem de fer. (CD)
g) Reclama la pòlissa a qui et va fer l’assegurança. (CI)
h) Aquell noi és qui ha organitzat els castells al poble. (Atribut)
i) La sort dels que van baixar a la cova és a mans de l’atzar. (CN)

pàgina 51 activitat 30

30.- Destria les clàusules substantives de relatiu de les adjectives i assenyala’n la funció; si el nexe és un pronom, digues quina funció fa.

a) L’article que has consultat està molt ben documentat. (adjectiva, CN, CD)
b) L’assistència hospitalària, que genera tants dèficits, (adjectiva, CN, subjecte) dóna cobertura a tot aquell que l’ha de menester. (substantiva de relatiu, CI)
c) Era impossible de resoldre els embolics que va crear (adjectiva, CN, CD).
d) Les conclusions a què es referí el parlamentari tingueren un gran ressò periodístic (substantiva de relatiu, CD)

e) Vendre samarretes a bon preu és un recurs que practiquen els estudiants (adjectiva,CN, CD) que volen viatjar (adjectiva, CN, subjecte).
f) No sap fer la ressenya de la bibliografia del treball que ha de lliurar (adjectiva, CN, CD).
g) El treball que has de consultar (adjectiva, CN, CD) és una tesi doctoral l’únic exemplar de la qual és a la biblioteca de Sant Cugat (adjectiva, CN, CN).
h) Els qui han preparat el sopar (substantiva de relatiu, subjecte, subjecte) diuen que guardis bé (substantiva, CD) el que t’ha sobrat a la carmanyola (substantiva de relatiu, CD, subjecte).

i) Es va adonar massa tard del que el públic demanava en aquell moment (substantiva de relatiu, CR, CD).
j) L’objectiu que ens hem proposat és eliminar la intolerància. (adjectiva, CN, CD)

pàgina 53 activitat 33

33.- Completa amb art + que/qui o art + qual segons convingui.

a) el que
b) qui
c) els qui
d) el qual
e) del que
f) els qui
g) la qual
h) les qui
i) la qual

pàgina 54 activitats 38 i 40

38.- Corregeix les construccions de relatiu incorrectes.

a) El distribuïdor amb qui/ amb el qual treballo té molts contactes.
b) La casa les finestres de la qual són de fusta és molt antiga.
c) L’estudiant de qui/ del qual tant parla tothom és inofensiu.
d) M’agrada anar al poble on/ en què/ en el qual va viure la meva mare.
e) Havia d’espavilar-me tot sol, la qual cosa/ cosa que em va alegrar molt.
f) La situació en què/ en la qual em trobo és fruit de decisions equivocades.
g) És impressionant capbussar-se en la cova les aigües de la qual són tan clares.

40.- Completa les oracions següents amb totes les formes de relatiu que siguin correctes.

a) a qui / al qual
b) del qual
c) on / en què / en el qual

d) des d’on / des del qual

e) que / el qual

f) en qui / en la qual

g) on / en què / en la qual

VOCABULARI

- Filigranat: amb detall

- Subjugar: Posar sota el jou, reduir a subjecció, conquerir per la força. Els romans subjugaren un gran nombre de pobles.

- Enjogassat: Delitós de jugar

- Degotar: Caure gota a gota

- Isolat: aïllat

- Delit: desig

- Torrella: torre

- Enfollit: embogit

- Consirós: absorbit per un pensament que preocupa